El meu nom és Elena Sanfeliu Sabater. Visc a la Floresta, envoltada de natura, amb una vida profundament vinculada a la creativitat, els processos humans i la comunitat.

Des de ben jove vaig sentir una necessitat profunda d'entendre la vida i trobar maneres d'explicar-la. Això em va portar a estudiar Química i a fer un doctorat en Química Orgànica. La recerca em fascinava, però amb el temps vaig adonar-me que, com més aprofundia en les molècules, més m'allunyava dels ritmes i la màgia de la vida. A poc a poc, el meu interès es va desplaçar de la matèria a les relacions. La maternitat va aprofundir aquest moviment de manera irreversible.

Entenc l’art i la ciència com llenguatges diferents d’una mateixa recerca: comprendre la vida i viure-la amb més consciència.

Durant més de vint anys he treballat en educació des del respecte, el pensament crític, el vincle i la recerca de sentit. Paral·lelament, la vida en comunitat, els cercles de paraula, la creativitat i un camí sostingut d'autoconeixement i autoindagació han estat els espais on més he après sobre mi mateixa i sobre com els éssers humans ens relacionem, ens cuidem i ens transformem.

El pensament sistèmic, l'ecologia profunda, els sabers de la feminitat cíclica, el simbolisme junguià i referents com Joanna Macy, Yayo Herrero i Kay Pranis han anat donant paraules i marc a una manera de mirar el món que ja batega dins meu des de fa molts anys.

L'educació ha estat, durant molts anys, el lloc on he dialogat amb l'art, la ciència, la consciència, les cures i els vincles.

Crear sense saber exactament què emergirà — deixant-me travessar pel que visc — és, des de fa molts anys, la meva manera més profunda d'escoltar-me i donar forma al que encara no té paraules.

L'art com una manera de deixar-nos travessar per la vida i celebrar-la. L'ànima com una manera viva i honesta de tornar a allò essencial.

Artdànima va començar a emergir fa més de deu anys. Ara, després d'una etapa vital profundament transformadora, reneix amb més força i autenticitat: no com una marca acabada, sinó com un espai viu on la creativitat, la bellesa, les cures i els vincles es converteixen en formes d'escolta i transformació. Un espai per a qui necessita parar, crear i tornar a si mateix.

Neix de la convicció que crear és una manera d'escoltar-nos, que parar és un acte de cura, i que els vincles reals transformen.

Artdànima reneix com un camí que continua obrint preguntes, relacions i formes més vives d'habitar la vida.