Aquesta pàgina neix del meu recorregut com a química, investigadora, comunicadora científica i docent. Però sobretot neix d'una pregunta que m'ha acompanyat des del principi: per a què serveix el coneixement si no ens ajuda a viure millor, a relacionar-nos amb més consciència i a cuidar el món que compartim?

Aquí comparteixo materials, recursos i reflexions per observar millor, fer-nos preguntes, comprendre el que passa al nostre entorn i habitar el món amb més consciència i responsabilitat. Alguns neixen directament de l'aula; altres, de la meva experiència en cercles de paraula, comunitat i processos creatius. Tots comparteixen una mateixa intenció: ajudar a comprendre millor el món i a viure-hi amb més cura i sentit.

Després de més de vint anys vinculada a les aules, estic en un temps de guaret i reorientació. Aquesta pàgina s'obre cap a noves formes: materials, reflexions i propostes per continuar aprenent amb sentit, dins i fora de l'aula.

La meva mirada sobre la ciència

Entenc la ciència com una construcció humana en evolució contínua: una manera de fer preguntes, elaborar models i comprendre millor els fenòmens de la vida, la matèria, el cos, la Terra i l'univers. No com un conjunt de veritats tancades, sinó com un procés viu de recerca i revisió constant.

Com l'art, la ciència és un llenguatge per entrar en relació amb el món. L'art ens ajuda a percebre, simbolitzar i expressar l'experiència; la ciència ens ajuda a observar, modelitzar, contrastar i argumentar. Cadascuna té les seves eines i la seva manera de construir sentit. I totes dues ens conviden a sorprendre'ns, a fer-nos preguntes i a mirar el que ja existeix amb ulls nous. 

Una de les coses que més m'interessa és ensenyar a parlar i escriure ciències: el llenguatge científic no és només una manera d'explicar el que ja sabem, és una eina per construir coneixement i per comunicar-nos amb més claredat i mirada crítica. En ciència aprenem a distingir entre el que observem, el que interpretem i el que podem afirmar amb evidències. Aquesta manera de pensar és essencial no només per comprendre el món, sinó per relacionar-nos amb més consciència en la vida quotidiana.

Aquesta mirada se'm va obrir especialment amb la Mercè Izquierdo, química i referent en didàctica de les ciències, i amb la Victoria Mendizabal, biòloga, divulgadora científica i ecofeminista, amb les quals continuo compartint la vivència de la ciència com una manera humana de mirar i comprendre el món.

La ciència no viu separada de la societat: està travessada per interessos econòmics, polítics i culturals. Aprendre ciència també vol dir preguntar-nos al servei de què posem el coneixement, quines vides cuida i com podem orientar-la cap al respecte per la vida i el món que compartim. M'interessa una ciència que no ens allunya de la natura ni de la vida, sinó que ens ajuda a comprendre-les millor i a meravellar-nos-en

"La ciència sense consciència no és més que la ruïna de l'ànima." — Paracels SXVI

"Nature sustains life by creating and nurturing communities." — Fritjof Capra, físic i pensador sistèmic

Si la natura sosté la vida creant comunitats, l'educació també hauria d'ajudar-nos a reconèixer la nostra interdependència i a posar les cures al centre de la manera com aprenem i habitem el món.

.

La meva mirada sobre l'educació

Educar és molt més que transmetre coneixements. És crear condicions perquè les persones puguin comprendre millor el món, desenvolupar pensament crític, cultivar la presència i trobar sentit en allò que aprenen i en la manera com participen en la vida.

Crec en una educació que ajuda infants, adolescents i adults a observar el món i observar-se a si mateixos; a escoltar i escoltar-se amb més consciència; a expressar-se honestament; a reconèixer les pròpies vulnerabilitats i potencialitats; i a relacionar-se amb més empatia, respecte i responsabilitat.

Sí a la creativitat com la qualitat que emergeix quan estem presents en el que fem. Sí a meravellar-nos per la vida. Sí a una educació que no separa el coneixement de l'experiència, ni el cap del cos, ni l'individu de la comunitat.

En un temps de molta informació, molta pressa i molta fragmentació, aprendre amb sentit és tornar a connectar el coneixement amb la vida. És poder preguntar-nos per què aprenem, com ens transforma i al servei de quina manera de viure volem posar allò que sabem.

"Només en un ambient en el qual els conceptes de llibertat i límits es viuen amb coherència, serà possible una convivència harmònica." — Rebeca Wild.

Arrels i llavors

Aquesta mirada s’ha nodrit de camins entreteixits, experiències de vida, comunitat i aprenentatge compartit.

El pensament sistèmic i l'ecologia profunda han transformat la meva manera de mirar el món des que vaig tenir la sort d'aprendre amb Fritjof Capra, Brian Goodwin, Satish Kumar i Stephan Harding al Schumacher College. Una experiència que em va portar de la mirada mecanicista a la mirada holística i relacional.

Dynamon va ser el primer fruit d'aquest camí: un projecte d'educació, comunicació i participació ciutadana al voltant de la ciència i la tecnologia, creat amb la Victoria Mendizabal mentre cursàvem el Màster de Comunicació Científica plegades. Vam crear espais de diàleg on les persones podien preguntar-se per a què serveix la ciència, quins valors l'orienten i com podem participar en les decisions que afecten la vida col·lectiva. Tot i que ara no està en dansa, la seva energia continua viva aquí.

L'Arbreda va ser un altre punt d'inflexió: un projecte d'educació viva i comunitat que vam construir amb el meu company, tres educadores i vint famílies a Valldoreix. Vuit anys de vivències intenses i molt treball personal sobre l'autoconeixement, les relacions, l'autocura i l'educació. Un laboratori d'aprenentatge que continua viu en la meva manera de mirar els grups i les comunitats.

Compartir és viure.

Acompanyar processos d'aprenentatge amb sentit

A més de compartir materials i recursos, actualment estic oberta a col·laborar amb projectes, equips i comunitats que vulguin fer créixer propostes educatives amb més sentit, consciència i profunditat.

M’interessa especialment treballar amb adolescents, joves i persones adultes en espais on es puguin entrellaçar coneixement, pensament crític, creativitat, autoconeixement i responsabilitat col·lectiva.

Puc aportar la meva experiència en el disseny de materials i itineraris d’aprenentatge, la facilitació de cercles i converses significatives, l’acompanyament de processos de recerca personal i col·lectiva, i la creació de propostes que connectin ciència, vida, comunitat i propòsit.

No entenc l’educació com una metodologia tancada, sinó com l’art de crear condicions perquè les preguntes vives puguin trobar camí.

Possibles col·laboracions

• Tallers per a adolescents, joves o persones adultes.
• Cercles de paraula i espais de conversa amb sentijustifyt.
• Disseny de materials, itineraris o projectes educatius.
• Acompanyament a equips que volen revisar, ordenar o fer créixer una proposta pedagògica.
• Propostes que connectin ciència, pensament sistèmic, creativitat, autoconeixement i cura de la vida.
• Si tens una idea, un projecte o una intuïció educativa que vols fer créixer, podem explorar juntes quina forma pot prendre.