El meu nom és Elena Sanfeliu Sabater. Visc a la Floresta, envoltada de natura, amb una vida profundament vinculada a la creativitat, els processos humans i la comunitat.

Artdànima és un laboratori viu d’art, paraula, cos i mirada sistèmica. Un espai per parar, escoltar el que es mou per dins, deixar que prengui forma i recordar que no estem separades de la xarxa de la vida.

Des de ben jove que tinc una necessitat profunda d'entendre la vida i trobar maneres d'explicar-la. Vaig estudiar Química i em vaig quedar a la universitat a fer un doctorat en Química Orgànica. La recerca em fascinava, però amb el temps em vaig adonar que, com més aprofundia en les molècules, més m'allunyava dels ritmes, els vincles i la màgia de la vida.

A poc a poc, el meu interès es va desplaçar de la matèria a les relacions. De les estructures moleculars a les estructures invisibles que sostenen la vida: el cos, els vincles, els cicles, la natura, la comunitat, la paraula, la cura i el sentit.  La maternitat va aprofundir aquest moviment de manera irreversible.

Entenc l’art i la ciència com llenguatges diferents d’una mateixa recerca: comprendre la vida i viure-la amb més consciència. La ciència m'ha donat mirada, pregunta, rigor i amor pels patrons. L'art segueix ensenyant-me a escoltar el que se'm mou i a donar-li forma.

Durant més de vint anys he treballat en educació des del respecte, el pensament crític, el vincle i la recerca de sentit. 

Paral·lelament, la vida en comunitat, els cercles de paraula, la creativitat i un camí sostingut d'autoconeixement i autoindagació han estat els espais on més he après sobre mi mateixa i sobre com els éssers humans ens relacionem, ens cuidem i ens transformem.

El pensament sistèmic, l'ecologia profunda, els sabers de la feminitat cíclica i referents com Joanna Macy, Yayo Herrero i Kay Pranis han anat donant paraules i marc a una manera de mirar el món que ja batega dins meu des de fa molts anys.

També m’han acompanyat les veus que entenen la creativitat com un camí d’escolta i no com una exigència de resultat: Julia Cameron, Michele Cassou, Clarissa Pinkola Estés i tantes altres dones que han recordat que crear no és fer-ho bonic ni fer-ho bé, sinó deixar que alguna cosa viva pugui expressar-se.

L'educació ha estat, durant molts anys, el lloc on he dialogat amb l'art, la ciència, la consciència, les cures i els vincles.

Crear sense saber exactament què emergirà — deixant-me travessar pel que visc — és, des de fa molts anys, la meva manera més profunda d'escoltar-me i donar forma al que encara no té paraules.

A Artdànima, l’art no és decoració. És una pràctica d’escolta. Pintar, escriure, fer mandales i altres creacions o compartir en cercle no són maneres de produir coses boniques, sinó portes per entrar en relació amb el cos, l’inconscient, els cicles, la natura, el misteri i la vida que es vol expressar.

La bellesa, quan apareix, no és un objectiu. És el rastre d’un procés viu. Una bellesa que no tapa el caos, sinó que l’escolta fins que alguna cosa troba forma.

L'art com una manera de deixar-nos travessar per la vida i celebrar-la. L'ànima com una manera viva i honesta de tornar a allò essencial.

Artdànima va començar a emergir fa més de deu anys. Ara, després d'una etapa vital profundament transformadora, reneix amb més força i autenticitat: no com una marca acabada, sinó com un espai viu on la creativitat, la paraula, les cures, els vincles i la mirada sistèmica es converteixen en formes d'escolta i transformació. 

Neix de la convicció que crear és una manera d'escoltar-nos, que parar és un acte de cura, que els vincles reals transformen i que tornar al centre no vol dir separar-nos del món, sinó recordar que formem part d'una xarxa viva.

Artdànima és el meu camí per donar forma a tot això: mandales, cartes, llibres, trobades, materials i processos creatius que conviden a escoltar el cos, obrir preguntes, donar forma al que vivim i habitar la vida amb més presència, consciència i pertinença.

Crear per escoltar.
Crear per recordar.
Crear per tornar a la vida.

Artdànima reneix com un camí que continua obrint preguntes, relacions i formes més vives d'habitar la vida.