Trobades Creatives

 

Artdànima 

TROBADES CREATIVES

Espais per parar, donar forma al que és viu i recordar que no ho hem de sostenir tot soles. 

A través del cercle de paraula, la creativitat i la presència.

 

Vivim en ritmes que sovint ens allunyen del cos, del descans, de la natura i dels vincles que ens sostenen. Acumulem cansament, preguntes, canvis, responsabilitats, dols, ganes de respirar diferent o de viure amb més sentit.

 

Les Trobades Creatives d’Artdànima són una invitació a fer una pausa. A parar una estona. A escoltar què se’t mou. A compartir sense haver de tenir-ho resolt. A deixar que el color, la paraula, el silenci o el gest donin forma a allò que encara no té paraules.

 

No venim a fer art per fer coses boniques. Venim a crear per escoltar-nos. Parar, compartir i crear juntes no és un luxe. És una manera de tornar a posar la vida al centre.

Què cuiden aquestes trobades?

 

ESCOLTA
PROFUNDA

Per expressar el que és viu sense judicis, presses ni necessitat d’arribar de seguida a una resposta..

 

COS I

PRESÈNCIA

Per baixar del soroll mental, respirar, notar com estem i recuperar contacte amb el moment present.

 

EXPRESSIÓ I CREATIVITAT

Per donar forma al que es mou a través del color, el traç, la paraula, el símbol, el moviment o la imaginació.

 

RITUALS

 

Per reconèixer moments importants, acomiadar allò que acaba, donar lloc a allò que neix i marcar els canvis amb consciència.

 

VINCLES I COMUNITAT

Per recordar que no som éssers aïllats. Necessitem descans, relacions, natura, paraula compartida i espais on poder ser sense haver de sostenir-ho tot soles.

Com són les trobades?

Són grups reduïts, en un espai tranquil i cuidat al taller Artdànima, a La Floresta, en contacte amb la natura.

 

Cada trobada té una intenció i un fil conductor. No cal saber dibuixar, pintar ni escriure “bé”. Tampoc cal explicar res que no vulguis compartir.

 

Hi ha un marc de respecte, confidencialitat i escolta. No és teràpia, ni cal arribar a cap conclusió. És un espai per aturar-nos, donar-nos temps i deixar que alguna cosa es pugui mostrar.

 

Habitualment, una trobada pot incloure:

  • una arribada i una pràctica breu per aterrar;
  • un cercle de paraula;
  • una proposta creativa;
  • un temps personal de silenci, creació o escriptura;
  • una estona de compartir voluntari;
  • i un petit ritual de tancament.

 

Podem treballar amb mandales, aquarel·la intuïtiva, escriptura, collage, cartes Sí a la Vida, moviment suau, objectes de la natura o altres llenguatges simbòlics.

 

De vegades el camí s’obre amb una paraula. D’altres, amb una taca de color, una imatge, una pregunta o un silenci compartit.

La meva manera de facilitar

Facilito des de la presència, l’escolta i el respecte pels ritmes de cada persona i de cada grup.

 

No vinc a interpretar el que crees ni a dir-te què significa. La imatge, la paraula, el gest o el silenci pertanyen a qui els ha portat. El meu paper és sostenir el marc, fer preguntes que obrin, cuidar el clima del grup i acompanyar perquè cadascú pugui escoltar el seu propi procés.

 

Vivim en el que Byung-Chul Han anomena "la societat del cansament": una cultura del rendiment on sovint acabem exigint-nos més i més fins a perdre el contacte amb el cos, el límit i el sentit. Davant d'aquesta lògica, parar, escoltar i compartir el que ens passa és també un acte de resistència i de cura. Els dolors, quan es poden compartir en un espai cuidat, deixen de ser una càrrega individual i es converteixen en consciència, vincle i possibilitat.

 

M’interessa crear espais on no haguem de rendir, demostrar, justificar-nos ni arreglar-nos.

 

Espais on puguem preguntar-nos:

  • Què em passa?
  • Què sento?
  • Què necessito?
  • Què em podria ajudar a tornar al centre?

 

Fa més de quinze anys que formo part de cercles de paraula i que els facilito. El meu camí va començar amb Sophia Style — i continua viu amb ella fins avui, en un aprenentatge que no s'ha aturat — i s’ha anat nodrint de l’educació viva, la facilitació de grups, la pedagogia sistèmica, les pràctiques restauratives, la comunicació no violenta, la creativitat i molts anys d’acompanyar adolescents..

 

A l’Arbreda, en comunitat amb altres famílies, vaig aprendre molt sobre criança, relació, conflicte, límits, cura i vida compartida. Més endavant vaig portar els cercles a les aules i vaig aprofundir en pràctiques restauratives i facilitació.

 

Amb el temps, aquests espais s’han anat obrint també al dibuix, al color, als símbols, a la natura i a les formes d’expressió que ens ajuden a acostar-nos al que costa dir només amb paraules.


Per mi, tot això no és una tècnica. És una manera d'estar, d'escoltar i de donar lloc al que és viu.

 

Cercles al Taller d'Artdànima

Un espai a casa, a La Floresta, envoltat de bosc, silenci i vida quotidiana. No busquem escapar de la vida. Busquem tornar-hi amb una mica més de presència, claredat, tendresa i força.

 

“Els cercles de pau són espais segurs de reconnexió de les persones participants amb elles mateixes i amb altres, permetent l'evolució d'històries a nivell personal i comunitari.”. — Héctor Valle, facilitador en Justícia Restaurativa

Properes trobades

Juny i juliol 2026 · La Floresta

 

Estic obrint a poc a poc les primeres trobades creatives d’Artdànima. Seran espais petits, cuidats i independents entre si: podràs venir a una sola trobada o continuar el camí si et ve de gust.

 

Si vols ser de les primeres a saber quan i com, escriu-me o apunta't a la llista de novetats.

 

Vull rebre informació de les properes trobades >>

 

Trobades a mida

També puc crear una trobada creativa per a un grup que ja existeix: amigues, famílies, equips, docents, dones, adolescents o qualsevol grup que vulgui obrir un espai de presència, creativitat i vincle.

 

Podem pensar juntes la intenció, el format i els llenguatges més adequats per al vostre moment.

 

Si tens un grup i vols explorar una proposta personalitzada, escriu-me i en parlem.

 

 

"La tristesa, el dolor i la ràbia que sents són una mesura de la teva humanitat i de la teva maduresa evolutiva. Quan el teu cor s’obre en el dolor, també s’obre espai perquè el món pugui sanar.” — Joanna Mac

Quan parem i escoltem, la vida ja sap cap on anar.

No sempre apareix una resposta immediata, però sovint torna una mica de direcció. Una respiració més ampla. Una imatge. Una pregunta bona. La sensació que no estem soles.

I, de vegades, això ja és molt.

 

Si et ressona, escriu-me i en parlem.