MANDALES

Els mandales formen part del meu camí des de fa molts anys. Neixen d’un punt i van creixent al seu voltant. Hi ha estructura i espontaneïtat, ordre i sorpresa, centre i expansió. Com a la vida.

Dibuixar o acolorir un mandala pot ser un acte de resistència dolça davant d’un món que ens vol accelerades, una manera de sortir una estona de la pressa i tornar al gest repetit, al color, a la respiració i a l’ara.

No cal interpretar el que surt. No cal que quedi bonic. No cal saber cap on vas. Pots simplement observar què passa mentre dibuixes.

Potser apareix calma. Potser inquietud. Potser una idea, una imatge o una pregunta. I potser no apareix res especialment extraordinari. També està bé.

Aquí trobaràs mandales, calendaris i propostes per explorar al teu ritme.

♥ MANDALES PER DESCARREGAR I PINTAR
— Catorze mandales per imprimir i pintar, difosos durant el confinament.

♥ CALENDARI ANUAL PER PINTAR, MEDITAR I CUIDAR-TE 
— Calendaris anuals per pintar, meditar i cuidar-te.

♥ MANDALES DE LA NATURA
— Imatges que conviden a crear com una planta que floreix, sense preguntar-se si ho fa bé o malament.

♥ MANDALES DE L'ÀNIMA
— Una mostra dels mandales que creo.

CREACIÓ LLIURE

Crear lliurement no és fer qualsevol cosa sense sentit. És donar-te permís per començar sense saber exactament què sortirà. Pots partir d’un gargot, una taca de color, una paraula, una emoció, una imatge que has somiat, una fulla que has trobat al bosc, una pregunta o una música. 

No cal tenir una idea brillant. No cal fer un projecte. No cal acabar res. Només començar.

Dibuixar, pintar, retallar, escriure o fer collage pot ser una manera d’estar una estona amb tu mateixa sense haver-te d’explicar tant.

Mira el que apareix amb curiositat. Deixa que et sorprengui. I procura no convertir-ho immediatament en un missatge que hagis de desxifrar.

A vegades crear és entendre. A vegades és descansar. A vegades és jugar. A vegades és simplement deixar que les mans facin alguna cosa mentre per dins es recol·loca una mica el món.

♥ VÍDEO RELAT AMB DIBUIXOS  —  Una peça que pot inspirar-te a crear des d'un lloc lliure i honest.

COS I MOVIMENT

El cos també pensa, recorda, sent i sap. No perquè guardi respostes ocultes que només hàgim de desxifrar, sinó perquè allò que vivim també passa per la respiració, la postura, el ritme, els sentits i les sensacions internes.

No sempre necessitem conversar o analitzar el que ens passa. De vegades esn ajuda més caminar, estirar-nos, respirar, ballar una cançó, nedar, moure les mans o deixar que el cos trobi el seu propi ritme. No cal fer-ho intens ni perfecte. 

Pots començar per coses petites: posar una cançó i moure’t tres minuts, sortir a caminar sense auriculars, respirar davant d’una finestra, estirar-te a terra, ballar mentre cuines, o notar els peus quan trepitges el bosc.

El cos no sempre porta una resposta clara. Però sovint ens ajuda a tornar a un lloc més real que el soroll mental.

Una mirada des de la neurociència

La neurocientífica Nazareth Castellanos explora la relació entre la respiració i l’activitat cerebral, i ens convida a comprendre que el cervell no es pot pensar separat del cos ni de la manera com habitem la nostra experiència.

En aquesta mateixa línia, respirar, atendre, moure’ns, descansar o crear no són accions separades de la vida mental: formen part de com percebem el món i de com ens anem construint.

Per això, en aquestes propostes, no partim només de pensar què ens passa. També partim de la respiració, de les mans, del ritme, del color i del moviment.

Crear pot ser una manera de tornar a habitar-nos.

>>  Playlists per reconnectar  — Música per moure't, respirar i tornar a tu.

L’art pot ser una manera de connectar amb el teu món interior i donar espai a allò que encara no saps explicar amb paraules. Un espai per dialogar amb el que sents, amb la imaginació, amb la memòria, amb els desitjos, amb les preguntes i, també, amb allò que per a tu té a veure amb l’ànima, l’essència o el misteri de la vida.

A la natura, res no existeix sol. La vida es desplega en relacions, cicles, pauses, transformacions i formes diverses de créixer.  Quan creem, també podem entrar en aquest moviment. Aturar-nos, respirar, sentir, crear, i preguntar-nos què necessitem ara.

Crear pot ser una manera molt senzilla de fer lloc al que encara no sabem dir. Un color, un traç, una paraula, una forma repetida o un moviment del cos poden ajudar-nos a baixar el volum de la veu que jutja i acostar-nos al que és viu.

L’art ens convida a parar i escoltar. A deixar anar expectatives, comparacions i maneres rígides de mirar. A obrir-nos a altres possibilitats i a deixar-nos sorprendre. No cal començar amb una idea clara. No cal saber què significarà el que facis. No cal acabar res. No cal fer-ho bé.

A vegades crear ens ajuda a entendre alguna cosa. A vegades ens ajuda a descansar. A vegades ens retorna al joc. I a vegades és simplement deixar que les mans facin alguna cosa mentre per dins es recol·loca una mica el món.

No es tracta de demostrar que tenim talent. Es tracta de donar espai perquè alguna cosa pugui existir fora nostre. Pots mirar el que has creat i deixar que et ressoni. Pots escriure-hi al costat una frase. Pots compartir-ho. O pots no fer res més. No cal interpretar cada color, cada forma o cada gest.  Sí a la creativitat com una qualitat que ja viu en nosaltres.

Quan actuem des de la presència, qualsevol gest pot ser creatiu: dibuixar, escriure, pintar, retallar, cuinar, caminar, ballar, cuidar una planta, inventar una història o mirar una ombra al bosc. En aquest espai, podem començar a confiar, explorar i gaudir del procés. No per arribar a ser una altra persona. Sinó per tornar, una mica més, a qui ja som.