SOBRE MI
Sóc l’Elena Sanfeliu Sabater, artista, educadora i doctora en química orgànica.
Curiosa de mena i enamorada de la vida, de la natura i de tot allò que ens ajuda a comprendre’ns i relacionar-nos.
Durant molts anys he dedicat bona part de la meva vida a la ciència, l’educació i els projectes compartits. La química m’ha ensenyat a observar la matèria i els canvis, i la mirada sistèmica a descobrir patrons i comprendre com es relacionen les parts d’un sistema.
Amb el temps, aquesta curiositat es va anar obrint cap a altres preguntes: com aprenem, com ens relacionem, què ens mou i què necessitem per viure amb més consciència i llibertat.
La docència, la vida en comunitat, els cercles de paraula i la facilitació de grups m’han ensenyat el valor de l’escolta i dels vincles. M’agrada especialment el cercle com a espai on totes les veus tenen lloc, on podem escoltar-nos sense judicis ni presses i on cadascú pot expressar-se sense haver de demostrar res.
De la química a l’alquímia
Paral·lelament al meu camí en la ciència i l’educació, el dibuix i la pintura m’han ofert un altre llenguatge. Un llenguatge que no necessita tenir-ho tot comprès ni trobar sempre les paraules adequades.
Crear m’ha ajudat a descobrir altres maneres de conèixer-me i relacionar-me amb el món, a través de les mans, del cos, del color i de l’experiència.
M’agrada pensar que el meu recorregut ha anat de la química a l’alquímia: de l’estudi de les transformacions de la matèria a explorar també els processos de transformació personal i col·lectiva, sense perdre la curiositat científica que sempre m’ha acompanyat.
La meva manera de crear i acompanyar
M’interessa la bellesa que apareix quan deixem espai al que és espontani i viu.
Quan dibuixo un mandala no necessito saber com acabarà. Començo amb un traç i deixo que les formes vagin creixent, trobant-se i transformant-se. Amb l’aquarel·la em passa una cosa semblant: m’agrada observar com l’aigua i els colors obren camins inesperats.
Crear m’ajuda a parar, escoltar-me i deixar anar una mica el control. No es tracta de fer-ho bé ni d’aconseguir un resultat perfecte, sinó de gaudir del procés, experimentar i descobrir què va apareixent.
Aquesta manera de crear també inspira la meva manera d’acompanyar.
No pretenc saber què necessita descobrir l’altra persona ni indicar-li quin camí ha de seguir. Confio en la seva capacitat de trobar-lo i m’agrada oferir presència, escolta i unes condicions perquè cadascú pugui explorar i expressar-se amb llibertat.
En les trobades i altres experiències creatives, el dibuix, l’aquarel·la, el silenci i els cercles de paraula esdevenen maneres d’explorar i compartir. No interpreto les creacions ni els atribueixo significats. Cadascú decideix què hi veu, què en fa i fins on vol compartir.
M’agrada pensar que tant crear com acompanyar consisteix, en bona part, a habitar el present, obrir espai i confiar en allò que pot emergir.
Artdànima, una nova etapa.
Ara estic vivint un moment de canvi personal i professional. Després de molts anys dedicada a l’educació, tinc el privilegi de poder parar, escoltar-me i explorar noves maneres de reunir i compartir tot allò que he anat aprenent.
En un món que sovint ens empeny a anar de pressa, produir i tenir respostes, m’interessa recuperar el valor de fer una pausa, crear amb les mans, fer-nos preguntes i cuidar els vincles. Som natura, cos, emocions i relacions; no vivim separats de la trama de la vida. Parar i reconnectar no és allunyar-nos del món, sinó tornar a participar-hi amb més presència.
Artdànima neix de la meva intimitat, del que em sana, del que m’obre el cor i em connecta amb la vida.
És una manera de reunir i compartir allò que he anat aprenent a través de l’art, la ciència, la natura i les relacions humanes. Un projecte viu on puc continuar explorant i creant, i oferir les meves obres, eines creatives i experiències perquè altres persones també pugueu contemplar, pintar gaudint del procés, expressar-vos, compartir i trobar-hi el vostre camí.
Oferir al món allò que em sana.
La història del símbol d’Artdànima
La nova imatge d’Artdànima també parla d’aquest moviment.
Els cercles, orgànics i irregulars, evoquen amb els seus colors la natura i els boscos, la terra on arrelem, el verd de les fulles noves i el blau de l’aigua que flueix.
Al centre, una espiral que podem recórrer en dues direccions: de fora cap endins, quan parem i posem atenció al que vivim; i de dins cap enfora, quan creem i donem forma al que va emergint.
Dos moviments que es complementen i que sovint passen alhora.
